Cap a l'any 2.500 a.C. els egipcis varen inventar la ploma de canya i el papir.
El papir és una planta que pot arribar a créixer entre 2 i 3 metres. La cortesa del tronc s'obria i es tallava en làmines molt fines que es col·locaven de forma vertical unes al costat de l'altra. Un cop fet això s'hi afegien capes perpendiculars sobre les primeres sense assecar per aprofitar la sàlvia que desprenia el papir que permetia unir-les. Per tal de donar un millor acabat es donaven cops a la fulla resultant, es premsava i s'allisava amb una pedra.
Es poden considerar el egipcis com els inventors dels primers llibres, tot i que no els tenim que imaginar com en l'actualitat i si com a llargs trams de papir enrotllats al voltant d'un cilindre de fusta. Cada llibre rebia el nom de volum (del llatí volvere =embolcall).
Però no eren només els egipcis els que buscaven i desenvolupaven suports nous per a l'escriptura. A l'antiga ciutat de Pèrgam, a L'Àsia Menor, varen començar a utilitzar la pell dels animals com a suport doncs ells no disposaven de papir. Als fragments de pell d'animal tractats per l'escriptura se'ls anomena pergamins. Un cop tenien una serie de pergamins tallats en forma quadrada o rectangular els unien i conformaven el que ara identificaríem com a llibre. A aquest grup de pergamins units se li ha donat el nom de còdex.
A partir del segle VII va començar a faltar papir i pergamí. Això es va solucionar fent servir el sistema del palimpsest (paraula d'origen grec "παλίμψηστον" que significa esborrar de nou). Aquest sistema va fer que es destruïssin nombrosos volums i còdexs mitjançant l'esborrat i raspat de la superfície del papir i el pergamí reutilitzat amb la pèrdua de caràcter històric que això comporta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada