A Amèrica, els Maies tenien una escriptura formada per jeroglífics que durant molt de temps no van poder ser desxifrada. Fins al segle XX es va creure que aquesta escriptura era una relació de representacions figurades i símbols (com a representació d'una paraula particular o d'un concepte).
L'any 1952, el rus Yuri Knorozov va descobrir que en realitat era un sistema de consonants i vocals. Els jeroglífics maies contenen una barreja de símbols i imatges naturalitzades com cares humanes i animals.
Desgraciadament al segle XVI, Diego de Landa (inquisidor espanyol i Bisbe de Yucatàn en aquell moment) va cremar quasi tots els llibres dels Maies per què volia "convertir" als indígenes i aquests llibres per ell no contenien més que "superstició i mentides diabòliques".
Sembla que només quatre còdexs Maies han estat conservats. En ells hi trobem instruccions astronòmiques, calendaris de collites, taules que fixen el temps correcte pels rituals i representacions dels seus Déus.
El còdex de Dresden és el més elaborat dels còdexs maies que es conserven. Es un calendari que mostra quins Déus influeixen en cada dia. Explica detalls del calendari i del sistema numèric que utilitzaven. El còdex esta escrit en un llarg full de paper que esta doblegat de tal manera que forma 39 fulls escrits per ambdues cares.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada