Massa sovint oblidem que al segle X a la Xina, l'art d'estampar ja estava desenvolupat. Ja des de l'any 400 els xinesos estampaven teixits amb blocs de fusta. La feixuga feina de gravar la fusta i la impossibilitat de corregir possibles errors sense repetir la peça sencera els porta a investigaren nous sistemes més senzills que adaptaren posteriorment a l'escriptura sobre paper.
A finals del s. VII varen experimentar un nou sistema d'obtenció de la forma impressora a partir d'una làmina endurida d'arròs bullit i un full de paper amb els que fabricaven una planxa amb els gravats en relleu. La fragilitat del material va fer que desistissin en la utilització d'aquest sistema, i varen seguir amb les xilografies.
Quatre segles abans que els europeus, l'any 1045, Pi-Sheng va inventar el tipus mòbil. Aquests tipus primer eren d'argila i fusta, però es deterioraven ràpidament i varen derivar en les fabricades en porcellana. Tot i millorar la durabilitat dels tipus, un parell de segles després de l'invent de Pi-Sheng, uns coreans van acabar solucionant aquests contratemps amb la incorporació d'un aliatge d'estany i bronze durant el proces de fosa.
Així doncs es digne d'admirar el desenvolupament que el món gràfic tenia a L'Àsia, més si tenim en consideració que els ideogrames que composen els seus llenguatges escrits passen de 30.000 i amb un traç molt complexe si el comparem amb els 24 signes de l'alfabet llatí.
Si a més recordem que son ells qui inventen el paper mil anys abans que aquest arribi a Europa, i la producció de tintes grasses, els hi correspon un lloc de privilegi dintre de la història de les Arts Gràfiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada