El creixement de les relacions comercials entre regions properes i no tant properes, la complexitat de la vida administrativa motivada per l'augment de la riquesa social i de l'augment de la població, així com la demanda de bens culturals que va despertar l'humanisme i les reformes religioses son les raons que expliquen la demanda de llibres i de formació.
Saber llegir i escriure era al s. XV era un bon camí per triomfar a la vida, igual que ho havia estat durant la Baixa Edat Mitjana quan es produir el creixement de la vida urbana. Va augmentar el número d'escoles i de mestres laics, varen aparèixer noves universitats que al seu moment formaven nous professors civils. Es produeix doncs el final del monopoli cultural de l'Església.
La demanda de llibres va ser atesa pels tallers de les universitats de d'editors independents. Aquests però tenien un gran problema, l'alt cost del pergamí, així que varen adaptar-se al nou invent que arribava d'Àsia, el paper.
Solucionat el problema del suport a imprimir, varen centrar-se en solucionar el problema de l'alt cost del sistema d'elaboració de copies. Moltes persones varen destinar el seu ingeni a intentar solucionar-ho. L'objectiu reproduir més quantitat de llibres en menys temps, i per tant mecanitzar el proces el màxim possible.
Encara que sembli mentida, no existeixen evidencies clares i precises de l'aparició de la impremta. Qui, com i quan va inventar la impremta (en lo referent a Europa) segueix sent un misteri i un tema en plena investigació i amb múltiples hipòtesis.
Hi ha qui ho atribueix a Lorenzo Coster de Harlem a Holanda, altres parlen de Jean Mentelin d'Estrasburg i altres a Panfilo Castaldi de Milà. Però la majoria de les evidencies ens condueixen a Johannes Gutenberg de Maguncia a Alemanya, la vida del qual es pràcticament desconeguda i de qui circulen moltes llegendes.
No es tracta de saber qui va inventar els tipus mòbils, aquests ja existien des de feina molt de temps, sinó de qui va saber fabricar-los amb facilitat i precisió, en grans quantitats i a un preu raonable per permetre el seu desenvolupament com a factor principal de la nostra cultura.
A qui sigui l'inventor se li deu la construcció del motllo tipogràfic i la solució a moltes de les dificultats i problemes que la fabricació i manipulació dels tipus mòbils plantejaven.
Es de Gutenberg el primer treball imprès per una impremta, La Bíblia Llatina, un llibre amb les seves pàgines impreses a dos columnes i 42 ratlles.
L'èxit de la tipografia no va suposar l'eliminació de la xilografia, aquest sistema es va convertir en auxiliar utilitzada a les inicials, les orles, les vinyetes i les figures. Ràpidament es varen veure les grans possibilitats de negoci i l'invent es va estendre per tota Europa i la resta del món.
Durant els segles XVI, XVII i XVIII els impressors es centraren en millorar la qualitat artística de les lletres i no es varen produir avenços tecnològics destacats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada