Des de principis de l'Edat Mitjana la reproducció de còdex es feia als monestirs, principalment eren els monjos Benedictins que eren els dipositaris del saber. Es reunien en una gran sala anomenada "scriptorium" on s'asseien els copistes o "amanuenses" mentre el lector anava dictant l'obra.
D'aquesta manera s'obtenien a la vegada tants exemplars com copistes hi havia. Aquesta escrivien el text tal com els hi era dictat deixant els espais suficients pels crisògrafs que s'encarregaven de realitzar els dibuixos de les inicials i dels adorns daurats. Il·luminadors i miniaturistes acabaven el treball dels crisògrafs pintant grans inicials i orles amb els colors adequats.
La xilografia (del grec Xyló que significa fusta) de principis del s. XV consistia en gravar les imatges en un tros de fusta amb buris i punxons. La fusta més utilitzada era el boix. Així s'anava rebaixant tot allò que no s'havia d'imprimir deixant en relleu la imatge a reproduir. S'impregnava de tinta amb un tampó la superfície gravada i es col·locava el paper lleugerament humit a sobre i es pressionava de forma curosa.
Al principi es va fer servir per petits texts que ampliaven la informació de les escenes religioses reproduïdes, però es van acabar reproduint pàgines senceres fent servir aquest sistema. Això va permetre augmentar la producció bibliogràfica. Ben aviat la feina dels copistes va anar disminuint i va anar sent substituïda pels xilògrafs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada